ISIDRE MERCADÉ FERRANDO Cornellà de Llobregat 1912 — Lleida 2001.
Amb orígens a la pagesia del camp de Tarragona, els seus pares formaran part de les primeres onades de mà d'obra catalana envers el cinturó industrial de Barcelona. Amb l'ofici de torner après a França (en fugí per evitar el servei militar amb les guerres del Marroc i Cuba) el pare fou muntador de la Siemens a Cornellà on nasqué el seu fill ISIDRE MERCADÉ FERRANDO. Quan tenia vuit anys d'edat es traslladaren a Cuba–on ja hi tenien família en un intent per millorar les condicions de vida. Instal·lats al Barri Vell de l'Havana en una "casa de vecindad" és a dir amb un pati quadrat interior on hi donaven les galeries de tots els pisos, no pogueren acostumar–se a aquest canvi de vida i tornaren al 1928. Van ser vuit anys en els quals ISIDRE MERCADÉ FERRANDO fou alumne a l'Acadèmia d'Arts i Oficis de l'Havana on pogué desenvolupar la seva innata inclinació pel dibuix i la pintura. ISIDRE MERCADÉ FERRANDO entra en contacte amb professors de l'anomena't "Avantguardisme Cubà" caracteritzat entre altres línies de recerca per un incipient cubisme i usar tonalitats cromàtiques divergents, no harmòniques , amb molt d'influència nord–americana, tot plegat li proporcionà el convenciment del gran mitjà d'expressió que la pintura obria a l'ànima de l'artista. Amb els seus setze anys, ell i els seus pares tornen a Barcelona on assisteix a les classes de la Llotja alhora que treballa a l'acadèmia de Belles Arts de Sabadell amb els Mestres Vila –Puig i Serrassanta*. Mes tard estudia a les classes nocturnes de l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat (amb Pi i Sunyer de professor de Dret Administratiu). L'esclat de la guerra civil li talla d'arrel tot el seu projecte d'expansió de vida tan personal com artística en molt temps. *(Autor del Mural de l'Altar major de l'Església de Sant Pere de Lleida). ISIDRE MERCADÉ FERRANDO coneix Lleida a primers de 1937 camì del front d'Aragó on és destinant a la 132 Brigada Mixta. Per raó d'estudis entra a tenir comandament a la Plana Mayor alhora que estableix amistat amb Lleidatans molt nombrosos en aquelles Brigades. Estableix relació amb els comandaments de la 131 on hi era Comissari en Victor Torres i també coneix a l'oficial d'infanteria escriptor i poeta Joan Sales, de forma que quan al 1940 decideix obrir una botiga a Lleida ja té una coneixença prou àmplia de gent de la ciutat i ja sap com és el tarannà dels Lleidatans. Participa a la batalla de Terol i a partir de Febrer de 1938 la seva Brigada és l'única que es queda resistint d'esquena al Mestrat sense poder tornar a Catalunya. Connecta amb la Divisió Toral i és traslladat a València per un tems de descans. Ingressa a l'Acadèmia d'Aplicació d'Artilleria a Almansa on obté el grau de Tinent d'Artilleria en Campanya i destinant al front d'Andalusia sector de Motril i prop de Granada on es manté fins a rebre l'ordre de rendició per par de la seva 22ª Divisió amb data 28 de Març de 1939.Presoner a Granada durant sis mesos a l'espera de consell de Guerra del que en va sortir amb llibertat provisional torna a passar per Lleida ara per casar–se a l'Església d'Albesa amb Ramona Llobera i a la vista del munt de runes i destrucció que era Lleida en aquells moments decideix establir–s'hi. Entén que és una ciutat que demana ser reivindicada de nou altra vegada i és llavors quan comença la seva estimació apassionada per Lleida: una prova n'és la seva producció extensa pictòrica sobre perspectives de la ciutat durant els cinquanta anys següents i que sigui un dibuix a tinta de l'any 1944 d'una visió nocturna de la Seu Vella el primer que realitzà en un temps on a casa no hi havia diners per comprar bastidors ni colors; va ser també al retorn d'un altre calvari en que es va resoldre la condemna del consell de Guerra amb la seva "llibertat provisional": Un any de treballs forçats en un camp de concentració prop de Gibraltar només pel sol fet d'haver tingut graduació a l'Exèrcit republicà sense ser militar de carrera. Ràpidament col·labora amb els seus dibuixos pels llibres de Josep Lladonosa sobre la Història de Lleida. Amb Ramon Borràs comparteix el delit de la fotografia i dels descobriments al Claustre de la Seu Vella de les formes dels capitells que anaven sortint a la llum en començar–se a retirar els enguixats i parets que encara restaven de la caserna que fou. Intervé en els camps artístics com a Soci fundador del Cercle de Belles Arts on a part de col·lectives presenta la seva primera exposició a l'Abril del 1952. Des d'aquell moment ha estat sempre un pintor prou ben considerat per la critica i la societat lleidatanes. Home reservat, que disposava d'altres medis de vida que no la pintura, deixà una molt important obra encara inèdita que comença a sortir a la llum a partir de Setembre del 2012 en l'Exposició antològica feta a la Sala "Espai Cavallers" de Lleida com a punt de partida,amb previsió d'exposicions a fer a altres sales de la ciutat. Cal destacar la seva amistat personal amb el Mestre Emili Puyol amb visites estiuenques al seu Mas Janet i a la Granadella. Hi ha dues pintures seves, donades pel Mestre Pujol, al llegat que l'I.E.I. guarda en la seva "Sala E.Pujol". A la seva etapa de Director de Belles Arts manté contactes amb tots els pintors de la seva generació: Manuel Viola, Antoni Garcia Lamolla, Josep Benseny, Carmel Tapiol, Enric Crous Vidal, Bonaventura Masip Claramunt, Francesc Charles Pardell... entre d'altres. També cal remarcar la seva relació artística amb en Leandre Cristòfol i Peralba del qual va pintar un retrat dipositat avui en dia als fons del Museu Morera de Lleida. Romà Sol i Carme Torres li feren una biografia al seu llibre "Gent de Ponent" ..."portant Lleida al cor, en la que s'integrà totalment, participa activament el 1946 per la fundació de l'Escola de Belles Arts..." Durant tots els anys 1970 es presenta a Biennals, Concursos i Exposicions arreu. Les seves obres surten als catàlegs junt amb pintors valorats del moment: Martínez Lozano, Lapayese del Rio,etc. La seva llarga presència d'anys exposant a la sala Llorens de Barcelona,galeria pertanyent a la família Ensesa de S'Agaró, li obre les portes a l'ambient artístic de la Costa Brava, essent molt valorat, aconseguint el Premi Extraordinari de la Critica a Palamós i també, a l'entorn artístic de les "Galeries Tramontan" obté el Premi i Medalla d'Or "Theodor Rousseau". El llistat de Premis és nombrós aixì com el ventall de comentaris de crítics al llarg de la seva vida artística. Valorava molt el Primer Premi del Concurs "PETIT FORMAT" del Ferrol de 1975. També recordava amb especial emoció el Primer Premi del XLI Saló del Cercle Artístic de Manresa, ciutat en la qual obri una nova ferreteria a finals de 1960, coneixent mots del seus artistes com el pintor Puig Faura. Al 1975 participa a l'Exposició d'artistes de diferents països del Metropolitan Museum de Nova York amb Medalla d'Or Col·lectiva. Tres anys abans la seva obra és acceptada a la Real Acadèmia de Santa Isabel d'Hongria a Sevilla i exposada al XXI "Salòn de Otoño". La seva ultima Exposició individual data del 1984 a la Sala Gòtica de l' Institut d'Estudis Ilerdencs. Posteriorment, a la seva desaparició al Novembre de 2001, se li han fet Exposicions Homenatge com ara a la Sala Amat (2003 i 2007) i Sala Indecor totes elles de Lleida. També la Galeria Traç d'Art de Sabadell va fer una retrospectiva (2008). Actualment, (any 2012) té obra exposada a la Galeria Kroma de Maó (Menorca). Cal destacar l'Homenatge fet a la seva figura artística a la Sala Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts de Lleida l'any 2005 amb una Mostra Antològica amb la presència i comentaris del Sr. Joan Manuel Nadal i Gaya.